Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

inimici intercidunt C

  • 1 intercido

    I inter-cīdo, cīdī, cīsum, ere [ caedo ]
    1) перерезывать, прорезывать (venas PM; aliquid acuto calamo Pall)
    2) перекопать, прорыть (montem C; venas fontis Hirt)
    3) разделять, отделять, отрезывать
    jugum valle a castris inter cisum Hirt — горная цепь, отделённая от лагеря долиной
    colles vallibus intercīsi Hirt — холмы, пересечённые долинами
    4) ломать, разрушать ( pontem L); сносить ( aedes Dig)
    II inter-cido, cidī, —, ere [ cado ]
    ita in arcto stipatae erant naves, ut vix ullum telum in mari vanum intercideret L — корабли стояли так плотно друг к другу, что едва ли хоть один снаряд пролетел между ними в море, ничего не задев
    2) случаться, приключаться
    si quae intercidunt C — если что-л. случится

    Латинско-русский словарь > intercido

  • 2 intercido

    [st1]1 [-] intercĭdo, ĕre, cĭdi [inter + cado]: - intr. - a - tomber entre.    - Liv. 21, 8 ; 26, 39. b - arriver dans l'intervalle, survenir.    - Cic. Fam. 5, 8, 3. c - tomber, s'éteindre, se perdre, périr.    - dum inimici intercidant, Cic. Dej. 9, 25: pourvu que nos ennemis périssent.    - intercidit Caecubum, Plin.: le Cécube se gâte, le vin de Cécube se gâte.    - verba intercidunt, Quint. 10, 2, 13: les mots tombent en désuétude. d - échapper de la mémoire.    - memoriā intercidere, Liv. 2, 8, 5: s'échapper de la mémoire. --- cf. Ov. F. 2, 443.    - si interciderit tibi aliquid, Hor. S. 2, 4, 6: si une chose t'est sortie de la mémoire. [st1]2 [-] intercīdo, ĕre, cīdi, cīsum [inter + caedo]: - tr. - a - couper par le milieu, ouvrir, fendre.    - intercidere venas, Plin.: ouvrir les veines.    - interciso monte, Cic. Att. 4, 15, 5: en fendant la montagne.    - jugum mediocri valle a castris intercisum, Hirt. BG. 8, 14, 4: plateau séparé du camp par une vallée moyenne.    - dies intercisi, Varr. L. 6, 31: jours entrecoupés, [où le matin et le soir sont interdits pour ce qui est de vaquer aux affaires publiques, le milieu de la journée étant seul admis]. b - morceler, mutiler, hacher.    - commentarios intercidere, Plin. Ep. 6, 22, 4: couper çà et là les feuillets d'un registre. --- Dig. 11, 3, 1, § 5.    - intercidere sententias, Gell.: hacher les phrases.
    * * *
    [st1]1 [-] intercĭdo, ĕre, cĭdi [inter + cado]: - intr. - a - tomber entre.    - Liv. 21, 8 ; 26, 39. b - arriver dans l'intervalle, survenir.    - Cic. Fam. 5, 8, 3. c - tomber, s'éteindre, se perdre, périr.    - dum inimici intercidant, Cic. Dej. 9, 25: pourvu que nos ennemis périssent.    - intercidit Caecubum, Plin.: le Cécube se gâte, le vin de Cécube se gâte.    - verba intercidunt, Quint. 10, 2, 13: les mots tombent en désuétude. d - échapper de la mémoire.    - memoriā intercidere, Liv. 2, 8, 5: s'échapper de la mémoire. --- cf. Ov. F. 2, 443.    - si interciderit tibi aliquid, Hor. S. 2, 4, 6: si une chose t'est sortie de la mémoire. [st1]2 [-] intercīdo, ĕre, cīdi, cīsum [inter + caedo]: - tr. - a - couper par le milieu, ouvrir, fendre.    - intercidere venas, Plin.: ouvrir les veines.    - interciso monte, Cic. Att. 4, 15, 5: en fendant la montagne.    - jugum mediocri valle a castris intercisum, Hirt. BG. 8, 14, 4: plateau séparé du camp par une vallée moyenne.    - dies intercisi, Varr. L. 6, 31: jours entrecoupés, [où le matin et le soir sont interdits pour ce qui est de vaquer aux affaires publiques, le milieu de la journée étant seul admis]. b - morceler, mutiler, hacher.    - commentarios intercidere, Plin. Ep. 6, 22, 4: couper çà et là les feuillets d'un registre. --- Dig. 11, 3, 1, § 5.    - intercidere sententias, Gell.: hacher les phrases.
    * * *
    I.
        Intercido, intercidis, intercidi, intercisum, pen. prod. intercidere, Ex in et caedo compositum. Caes. Couper par le milieu.
    II.
        Intercido, intercidis, intercidi, pen. corr. intercasum, intercidere, Ex inter et cado. Plin. Se perdre, Se corrompre et gaster, Perir.
    \
        Intercidit gratia beneficii. Seneca. Le gré du bienfaict est peri et perdu.
    \
        Honos intercidet aeuo. Sil. Perira, S'abolira.
    \
        Intercidit memoria. Liu. Il n'est plus memoire de luy.
    \
        Si interciderit tibi aliquid. Horat. Si tu oublies quelque chose.
    \
        Intercidere. Liu. Cheoir, Entrecheoir.

    Dictionarium latinogallicum > intercido

  • 3 intercido [2]

    2. inter-cido, cidī, ere (inter u. cado), I) dazwischenfallen, a) eig., telum vanum intercidit, Liv., oder intercidit inter arma corporaque, Liv. – b) übtr., dazwischen eintreten, -vorfallen, si quae interciderunt, Cic. ep. 5, 8, 3. – II) dazwischen durchfallen, a) eig.: quod intercidit, was zwischen durch (den Schwarm der Vögel) auf die Erde fiel, Liv. 3, 10, 6. – - b) übtr.: α) verloren gehen, litterae intercidunt, Liv.: claves portarum neglegentiā intercidisse, Liv.: intercidunt ova, Plin. – β) dem Gedächtnisse entfallen, m. memoriā, Liv. u. Val. Max.: bl. interc., Ov. u. Tac.: u. alci interc., Hor. – γ) außer Gebrauch kommen, (Ggstz. invalescere), v. Wörtern usw., Quint. 10, 2, 13 u. s. – δ) zugrunde gehen, untergehen, verloren gehen, verschwinden, aufhören, v. Lebl., muta ista et inanima intercidere, Tac.: huius morte etiam Atheniensium virtus intercidit, Iustin.: bene rei gerendae occasiones interciderunt, Liv.: v. Pers., pereant amici, dum inimici unā intercidant, Poët. bei Cic.: multi fortuitis casibus interciderunt, Tac.: ut in posteritatem Scytharum genus per feminas intercidat, Iustin.

    lateinisch-deutsches > intercido [2]

  • 4 intercido

    1. inter-cīdo, cīdī, cīsum, ere (inter u. caedo), I) ein Ganzes in der Mitte durchschneiden, durchstechen, durchgraben, so daß sein Zusammenhang unterbrochen wird, mitten durchbrechen, a) eig., olivas acuto calamo, Pallad.: quā (securiculā) intercidantur radices, Plin. – montem, Cic.: Isthmon, Quint.: pontem, abbrechen, Liv.: aedes, niederreißen, ICt.: venas fontis cuniculis, abgraben, Hirt. b. G. – b) übtr., α) übh.: colles intercisi vallibus, durchschnitten von usw., Auct. b. Alex.: iugum mediocri valle a castris eorum intercisum, war getrennt von diesem Lager, Hirt. b. G.: insula ab Italia freto intercisa, Sen. – β) ab-, unterbrechen, plura rogantis verba, den B. nicht weiter reden (nicht ausreden) lassen, Sen.: intercisus versus, Sen. rhet.: et sententias intercidere et verba corrupte pronuntiare, Gell. – intercisi dies = Tage, an denen des Morgens u. Abends keine öffentlichen Geschäfte vorgenommen werden dürfen, Varro LL. u. Macr. – II) in einem Ganzen hier u. da Teile herausschneiden, a) verschneiden, arundinetum, Colum. 4, 32, 4. – b) übtr., intercisa valles, der durch das Tal gebildete Einschnitt, Auct. b. Alex. 73, 3. – c) Blätter aus einem Rechnungsbuche herausschneiden und es so fälschen, commentarios, Plin. ep. 6, 22, 4: rationes dominicas, Ulp. dig. 11, 3, 1. § 5.
    ————————
    2. inter-cido, cidī, ere (inter u. cado), I) dazwischenfallen, a) eig., telum vanum intercidit, Liv., oder intercidit inter arma corporaque, Liv. – b) übtr., dazwischen eintreten, -vorfallen, si quae interciderunt, Cic. ep. 5, 8, 3. – II) dazwischen durchfallen, a) eig.: quod intercidit, was zwischen durch (den Schwarm der Vögel) auf die Erde fiel, Liv. 3, 10, 6. – - b) übtr.: α) verloren gehen, litterae intercidunt, Liv.: claves portarum neglegentiā intercidisse, Liv.: intercidunt ova, Plin. – β) dem Gedächtnisse entfallen, m. memoriā, Liv. u. Val. Max.: bl. interc., Ov. u. Tac.: u. alci interc., Hor. – γ) außer Gebrauch kommen, (Ggstz. invalescere), v. Wörtern usw., Quint. 10, 2, 13 u. s. – δ) zugrunde gehen, untergehen, verloren gehen, verschwinden, aufhören, v. Lebl., muta ista et inanima intercidere, Tac.: huius morte etiam Atheniensium virtus intercidit, Iustin.: bene rei gerendae occasiones interciderunt, Liv.: v. Pers., pereant amici, dum inimici unā intercidant, Poët. bei Cic.: multi fortuitis casibus interciderunt, Tac.: ut in posteritatem Scytharum genus per feminas intercidat, Iustin.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > intercido

  • 5 intercido

    1.
    inter-cīdo, īdi, īsum, 3, v. a. [caedo], to cut asunder, cut up, cut to pieces, divide, pierce, cut through.
    I.
    Lit.:

    harundinetum,

    to thin out by cutting, Col. 4, 32, 4:

    venas,

    Plin. 11, 37, 65, § 174:

    radices,

    id. 18, 19, 49, 2, § 177:

    olivas acuto calamo,

    Pall. Nov. 22, 3:

    lacus, interciso monte, in Nar defluit,

    Cic. Att. 4, 15, 5; cf.:

    an Isthmos intercidi possit,

    Quint. 8, 3, 46:

    aedis,

    Dig. 9, 2, 49:

    flammas ignis,

    Vulg. Psa. 28, 7:

    pontem,

    to cut down, Liv. 36, 6.—
    B.
    Esp., of accounts, to mutilate, falsify:

    commentarios,

    Plin. Ep. 6, 22, 4:

    rationes dominicas,

    Dig. 11, 3, 1, § 5. —
    II.
    Transf., to part, divide, cut up, mangle, mutilate, destroy:

    sententias,

    to pervert in reading, Gell. 13, 30, 9:

    lux intercisa,

    Stat. Th. 2, 184:

    jugum mediocri valle a castris intercisum,

    separated, Hirt. B. G. 8, 14: dies intercisi, half-holidays: intercisi dies sunt, per quos mane et vesperi est nefas;

    medio tempore, inter hostiam caesam et exta porrecta, fas: a quo quod fas tum intercedit: aut eo est intercisum nefas, intercisum,

    Varr. L. L. 6, § 31 Müll.; cf. Macr. S. 1, 16; Ov. F. 1, 49. — Hence, intercīsē, adv., piecemeal, interruptedly, confusedly, Cic. Part. Or. 7, 24; Gell. 11, 2, 5:

    dictum,

    syncopated, id. 15, 3, 4.
    2.
    inter-cĭdo, ĭdi, 3, v. n. [cado], to fall between.
    I.
    Lit.:

    ita in arto stipatae erant naves ut vix ullum telum in mari vanum intercideret,

    Liv. 26, 39; 21, 8; 3, 10, 6.—
    II.
    Transf.
    A.
    To occur meanwhile, to happen:

    si quae interciderunt, etc.,

    Cic. Fam. 5, 8, 3. —
    B.
    To fall to the ground, go to ruin, be lost, perish: pereant amici, dum una inimici intercidant, Poët. ap. Cic. Deiot. 9, 25:

    intercidunt ova,

    Plin. 9, 51, 74, § 163:

    credo, quia nulla gesta res insignem fecerit consulatum, memoriā intercidisse,

    Liv. 2, 8, 5:

    utrum pejorem vocas, apud quem gratia beneficii intercidit, an apud quem etiam memoria?

    Sen. Ben. 3, 1:

    augur erat: nomen longis intercidit annis,

    Ov. F. 2, 433:

    sive (opera) exstant, sive intercidere,

    Plin. 35, 8, 34, § 53:

    haec sequenti tempore interciderunt,

    Quint. 1, 5, 52:

    cum verba intercidant invalescantque temporibus,

    fall into disuse, become obsolete, id. 10, 2, 13:

    quod si interciderit tibi nunc aliquid (= excidit e memoria),

    something escapes you, you have forgotten something, Hor. S. 2, 4, 6.

    Lewis & Short latin dictionary > intercido

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»